La Generalitat, que és l’òrgan competent, ha reduït en 521.267,11 euros la partida per al transport dels alumnes que estudien al mateix municipi però viuen en barris o nuclis allunyats, alguns a 6 quilòmetres.
Xavier Boquete alerta que aquesta manca de finançament “amenaça seriosament la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’escola”, i s’ofereix al Govern per avançar cap a un nou model “més just”.
El president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete, ha tramès a la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, una carta en què mostra el seu “absolut desacord” amb l’aportació econòmica que la Generalitat fa aquest curs als serveis de transport i menjador escolars a la comarca, dos serveis bàsics que els Consells Comarcals presten per expressa delegació del Govern català, l’òrgan competent.
Boquete qualifica de “tisorada del tot desproporcionada” la reducció de l’aportació de la Generalitat, que ha experimentat una retallada de 659.962,87 euros, passant dels 3.139.315,37 euros del curs passat als 2.479.352,20 d’aquest curs 2011-2012 per a tots dos serveis. Afirma que l’ens comarcal no hauria pogut prestar els serveis de menjador i transport escolars sense l’aportació de 613.000 euros que la Diputació de Barcelona ha fet “aquest curs de manera extraordinària i sense cap garantia de continuïtat”, al mateix temps que mostra la seva preocupació per poder-los continuar garantint si la Generalitat no amplia la partida.
Càstig al transport escolar no obligatori
El president del Consell entén que la Generalitat “castiga especialment el transport escolar considerat no obligatori”, és a dir, el d’aquells alumnes que s’han de desplaçar a centres docents del mateix municipi però que estan allunyats del seu lloc de residència, en ocasions a 4 o fins i tot 6 quilòmetres de distància. En aquest capítol, la Generalitat ha reduït la seva aportació en 521.267,11 euros. A l’Anoia, amb 17 rutes i 1.310 alumnes transportats diàriament, el cost real del transport escolar no obligatori ascendeix a 1.137.000 euros, dels quals la Generalitat n’aporta aquest curs només 222.927,36.
Aquesta manca de finançament forçarà el Consell Comarcal a cobrar a les famílies usuàries, a partir del curs vinent, una taxa d’1,5 euros per infant i dia, la tarifa més baixa de les recomanades pel mateix Govern de la Generalitat. A més, des de fa anys l’insuficient aportació del Govern ja està obligant els ajuntaments de la comarca (Piera, Òdena, Cabrera, Masquefa i la Torre de Claramunt) a fer gran esforços econòmics -tot i que tampoc no en tenen la competència- per mantenir el transport escolar no obligatori i no haver de repercutir-ne els costos a les famílies.
Amenaça a la igualtat d’oportunitats
Per al president del Consell Comarcal de l’Anoia, aquesta situació “amenaça molt seriosament la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’escolarització, un dret bàsic i un dels pilars del nostres estat del benestar”. En aquest sentit, recorda que en molts casos els alumnes que usen el transport escolar no obligatori no disposen d’un transport públic regular, i ni tan sols podrien fer el trajecte a peu, ja que haurien de passar per la carretera o per terrenys no urbanitzats i sense enllumenat, amb el conseqüent perill que això comporta.
Greuge comparatiu
En la seva carta a la consellera d’Ensenyament, Xavier Boquete també denuncia que els anoiencs “ens sentim agreujats quan llegim que la mateixa Generalitat que ens redueix dràsticament l’aportació per al transport escolar no obligatori, finança íntegrament aquest mateix servei en municipis d’altres comarques”. I mostra la seva “indignació” perquè la resta de comunitats autònomes no apliquen la distinció entre transport escolar obligatori (el dels alumnes que es desplacen a un altre municipi per anar a estudiar) i el transport escolar no obligatori (els dels alumnes que estudien en centres del mateix municipi però allunyats del seu lloc de residència), assumint-ne per igual els costos.
Per tot això, reivindica la necessitat “d’avançar cap a un nou model que garanteixi un tracte d’absoluta igualtat entre tots els infants i joves”. En la seva opinió, cal superar la distinció entre obligatori i no obligatori, sustentada només en el criteri de canviar o no de municipi per anar a l’escola, i aplicar “altres criteris més reals i sobretot més justos”, com per exemple el quilometratge, l’existència o no de transport públic regular, el nombre de rutes i usuaris, i el nivell de la renda de les famílies.
El Consell Comarcal de l’Anoia es posa a la disposició de la consellera “per reflexionar tot plegats i prendre les decisions oportunes perquè, malgrat les incerteses d’aquests temps, tothom tingui les mateixes oportunitat d’accedir a l’escola”.
Last modified: 5 de febrer de 2018
